Ara és estiu i és una bona temporada per tastar diverses rodanxes de peix fresc. Necessitem una bona espàtula o paleta per preparar aquests deliciosos plats a casa. Hi ha molts noms diferents per a aquest estri de cuina.
Una pala és un estri de cuina que té una part plana o flexible i un mànec llarg. S'utilitza per girar o servir menjar. De vegades, una pala amb una fulla ampla que s'utilitza per girar o servir peix o altres aliments que es cuinen en una paella és molt necessària i irreemplaçable.
Espàtula és un sinònim de *turner*, que també s'utilitza per girar aliments en una paella. En anglès americà, *spatula* es refereix en termes generals a una sèrie d'estris amples i plans. La paraula es refereix habitualment a una pala o *flipper* (coneguda en anglès britànic com a *fish slice*), i s'utilitza per aixecar i girar aliments durant la cocció, com ara creps i filets. A més, els raspadors de bols i plats de vegades s'anomenen *spàtules*.
No importa si cuines, fas a la brasa o gires ous; una bona pala sòlida és útil per fer que la teva aventura a la cuina sigui fantàstica. Has provat mai de girar els ous amb una pala fluixa? Pot ser com un infern amb l'ou calent volant per sobre del teu cap. Per això, tenir una bona pala és molt important.
Quan s'utilitzen com a substantius, "spàtula" significa un estri de cuina que consisteix en una superfície plana unida a un mànec llarg, que s'utilitza per girar, aixecar o remenar aliments, mentre que "turner" significa algú que o allò que gira.
Pots anomenar-lo espàtula, voltejadora, escampadora, aleta o qualsevol altre nom. Les espàtules vénen en moltes formes i mides diferents. I hi ha gairebé tants usos per a la humil espàtula. Però, coneixes l'origen de l'espàtula? Potser et sorprendrà!
L'etimologia de la paraula «espàtula» es remunta al grec i al llatí antics. Els lingüistes coincideixen que l'arrel bàsica de la paraula prové de variacions de la paraula grega «espata». En el seu context original, espata es referia a una fulla ampla, com les que es troben en una espasa.
Això es va importar finalment al llatí com la paraula "spatha" i es va utilitzar per referir-se a una varietat específica d'espasa llarga.
Abans que aparegués la paraula moderna «espàtula», va passar per diverses transformacions tant en l'ortografia com en la pronunciació. L'origen de la paraula «espàtula» feia referència a tallar amb una espasa. I quan s'hi afegia el sufix diminutiu «-ula», el resultat era una paraula que significava «espasa petita»: espàtula!
Així doncs, en certa manera, una espàtula és una espasa de cuina!
Data de publicació: 27 d'agost de 2020
